Busca, troba i gaudeix de la felicitat

La següent reflexió sorgeix a la meva terrassa, amb un got gros de Coca-Cola, on prèviament hi he posat tres glaçons de gel i una rodanxa de llimona. Són quasi les deu de la nit.

La pel·lícula Amélie (Le Fabuleux destin d’Amélie Poulain, títol original) és probablement el millor film que ha dirigit Jean-Pierre Jeunet. En ella hi trobem una magnífica Audrey Tautou de protagonista, que representa a una jove que ha trobat el seu objectiu a la vida: fer feliç als demés. A partir d’aquí, s’ho farà per ajudar a aquelles persones que necessiten un petit cop de mà per a sortir de les seves vides rutinàries i les impulsarà cap a una vida més feliç.

Amélie és un d’aquells personatges que passaran a la història del cine per ser aparentment molt distant i a la vegada crear-nos una enorme empatia. Per la forma de pensar no concorda amb l’egoisme que impera a la societat actual.

Una pel·lícula d’estètica diferent, però molt agradable, amb una història simple però explicada de forma extremadament original. Un guió fantàstic i un veïnat pel record.

No vull deixar de banda un dels, per mi protagonista de la pel·lícula, Yann Tiersen, el genial músic francès que no complementa la història sense més, sinó que forma part de la pròpia narració. El que Jeunet ens explica no pot ser totalment comprès sense les notes que ens regala Tiersen.

Amb tot això, no ens podem oblidar de la gran recomanació que ens proposa la pel·lícula: busca, troba i gaudeix dels petits plaers. Busca allò que et fa feliç, però no oblidis que pot ser tan insignificant que costi de veure. Troba-ho, i quan ho hagis trobat no n’abusis. Però, de tant en tant, quan ho necessitis, vés-ho a buscar. És en aquests moments de crisi és quan més sorgeix la necessitat d’anar a buscar aquests petits plaers.

A la televisió, sovint ens ensenyen grans mansions, joves que malgasten diners en iots enormes o nenes de setze anys que reclamen, i obtenen, joies per valor de grans sumes de diners. I nosaltres sentim enveja. Amélie en té prou a ficar la mà dins un sac de llegums per equiparar-se en felicitat a aquests nous rics mediàtics. Sobrevalorem alguns plaers i n’infravalorem d’altres.

Tot i que, d’alguna manera, ens pugui semblar que la vida d’Amélie Poulain dista molt a la nostra, i que molts anhelen aquesta manera de viure, el cert és que probablement està a l’abast de tothom.

Tota persona ha de buscar, trobar i gaudir d’aquelles coses, insignificants, que la fan feliç. I això ho dic mentre bec un got gros de Coca-Cola, on prèviament hi he posat tres glaçons de gel i una rodanxa de llimona. Un dels meus plaers insignificants, junt amb el d’escriure.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s