La fi i el món

“La Guerra de los Mundos”, “El día de mañana”, “2012”. Fa cinc dies, el món coincidia en parlar d’un mateix tema: la fi del món. El que els maies van escriure en una pedra va crear un debat enorme, amb la majoria de gent escèptica, i alguns, força ingenus, que ja habitualment s’ho creuen tot.

Les tres primeres pel·lícules a què faig referència representen tres films que donen una visió de la fi del món, de com es produirà i qui seran els agents implicats. Coincideixen de manera semblant els comentaris que observàvem a Twitter, o a Facebook, sobre la suposada fi. Meteorits, grans tempestes, aliens, epidèmies, robots que prenen el control…el món s’ha d’acabar per un fet extern. Sempre és l’agent extern el que ve a prendre’ns el que és nostre.

Poques pel·lícules s’han atrevit a posar en joc el qui ara mateix té el potencial més gran per acabar amb el planeta Terra: l’humà. Si bé les probabilitats perquè s’acabi el món son ara escasses, el que és clar és que les probabilitats de tenir el detonant a casa són més altes que mai.

Per il·lustrar això, el missatge que va enviar l’any 1855 el Gran Cap Seattle de la tribu Suwamish al President dels Estats Units, Franklin Pierce, quan volia comprar la terra en què vivien: “La Terra no pertany als homes, sinó que els homes pertanyen a la Terra”.

Image